All posts in Imàtica

225px-Bill_Gates_in_Poland_cropped

El fundador de la companyia de Redmond ha estat i és tota una icona en el món de la informàtica moderna.

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – Geni avançat al seu temps per a uns, dimoni amb ànsies de poder per a d’altres, el més gran filantrop del món o un arribista que no ha dubtat en mentir i manipular per tal de monopolitzar el sector informàtic. Bill Gates pertany sense cap mena de dubte a aquesta mena d’homes que passen per la vida per a fer més que el comú dels mortals, per gravar el seu nom en la història de la humanitat amb lletres de foc.

Ja fa dos anys que va anunciar que es jubilaria, seguint el costum nord-americà de retirar-se aviat si s’ha tingut èxit en el terreny empresarial per gaudir plenament d’allò que s’ha aconseguit, però pocs se n’havien (ens n’havíem) fet a la idea.

Repassant una biografia

Si abordéssim aleatòriament pel carrer a un centenar de persones i els preguntéssim el nom propi que més els sona del món de la informàtica, probablement la resposta “Bill Gates” s’escoltaria en més del 90% de les ocasions. I, realment, per bé o per mal, el fundador i president de Microsoft ha estat juntament amb Steve Jobs, la seva pròpia empresa i Apple, una de les cares visibles i reconeixibles del sector. I també, segons algunes llistes i la “vox populi“, la fortuna més gran del món.

William Henry Gates tercer va néixer el 28 d’octubre de 1955 a Seattle, estat de Washington (no confondre amb la capital del país, que es troba geogràficament a la banda oposada), al nord-oest del país. De família acomodada, a la primerenca edat de tretze anys es desperta en ell l’interès per la informàtica per mitjà de l’ordinador de la seva escola, al qual hi té accés per programar.

A partir d’aquesta època, ell i el seu amic Paul Allen (amb qui més endavant cofundaria Microsoft) comencen a interessar-se cada dia més pel món de la informàtica en general i el de la programació en particular, realitzant petites feines per a diverses companyies, el que marcarà les seves vides de tal forma que Gates deixarà de banda el destí professional que la seva família li tenia reservat (l’advocacia) per ingressar a Harvard estudiant informàtica juntament del seu amic Paul Allen. Serà allà on coneixerà a Steve Ballmer, tot i que no acabarà els seus estudis per embarcar-se en una nova aventura: la fundació d’una empresa de programari anomenada Microsoft.

Sense cap mena de dubte, una de les fites històriques no només en la trajectòria personal de Gates o en la de la seva companyia, sinó en tota la història de la informàtica, fou el moment en el qual va signar contracte amb IBM per proporcionar a aquesta companyia el sistema operatiu amb el qual haurien de funcionar els seus ordinadors PC.

En no considerar el programari com un negoci viable, IBM va signar un contracte que deixava les mans lliures a la jove companyia de Gates i Allen per imposar el model de llicència dels programes que creguessin convenient, així com a vendre tant el sistema operatiu com les aplicacions a terceres parts. En tenir la patent del PC una sèrie d’errades que permetien la còpia del maquinari, fabricants com Compaq van poder crear clònics que funcionaven a nivell de maquinari exactament igual que la màquina d’IBM, però als quals els mancava una peça imprescindible per ser compatibles amb el sistema microinformàtic de Big Blue (sobrenom “afectuós” que rep IBM): el programari.

En posseir Microsoft tots els drets sobre el sistema operatiu, les companyies fabricants de PC’s clònics no van tenir més remei que entendre’s amb la jove companyia, que va posar d’aquesta manera els fonaments per al domini gairebé absolut que posseeix a dia d’avui en el món de la informàtica i que es va reforçar a partir de l’aparició del Windows 95, sistema amb el qual pràcticament va eliminar a la resta de competidors amb dues excepcions: d’una banda Apple, que ha continuat ancorada a una quota de mercat reduïda però fidel, i per una altra a GNU/Linux, el sistema operatiu lliure del qual diverses vegades Gates n’ha parlat despectivament.

Tornant al personatge, molta gent desconeix que està casat des del 1994 amb Melinda Gates, una antiga directiva de Microsoft amb la qual té tres fills. El seu principal centre d’interès ara que es jubila seran les seves activitats filantròpiques, que canalitza a través de la Fundació Bill&Melinda Gates. El fundador de Microsoft està considerat com un dels principals filantrops del món.

El llegat que ens deixa Bill Gates és difícil de sospesar de forma objectiva, ja que la seva persona desperta sentiments contradictoris, admiració i odi a parts iguals de la mateixa manera que la companyia que va ajudar a crear i a fer pujar i als productes que aquesta ha anat llançant al mercat. Un ésser humà, al cap i a la fi, al qual ha tocat estar en el lloc i el moment adequats i moure’s de la forma encertada per a què el seu nom passi a la història amb lletres pròpies.

I amb tot, apostaria (i no sóc gens donat a fer-ho) que William Henry Gates tercer no es jubilarà del tot, que va continuarà influint sobre Microsoft d’alguna manera, més o menys important, més o menys visible. No debades, ens agradi o no, la informàtica moderna ha estat tallada i modelada en gran part segons les seves idees.

Moment delicat

Potser el moment escollit per Bill Gates per deixar les seves funcions sigui delicat: la companyia ha fracassat en el seu intent d’adquisició de Yahoo!, Windows Vista també està fracassant en un mercat que ja ha començat el compte enrere per al Windows 7, les investigacions per presumptes pràctiques monopolístiques continuen sortint, i Google li està guanyant el pols en els serveis d’Internet, barrant-li el pas en el que es preveu serà el futur de les aplicacions informàtiques. Uns pocs núvols en un cel blau i calmat, però tots sabem que quan es veu tempesta a l’horitzó, val més estar preparats i dur un paraigua…

edifici-google

Seran útils per ajudar a determinar si el nostre ISP ens redueix l’ample de banda en emprar algun servei concret com el P2P, per exemple, i s’emmarquen en la campanya mediàtica i política que la companyia del cercador fa en pro d’una xarxa neutral.

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – Segons va publicar fa uns dies el rotatiu en línia britànic especialitzat en noves tecnologies, The Register, Google està preparant una suite d’utilitats per a què els usuaris de connexions de banda ampla puguin analitzar el trànsit de la seva connexió per saber si l’ISP que els proporciona el servei prioritza un determinat trànsit sobre un altre, violant d’aquesta manera l’anomenat “principi de neutralitat” que dicta que el proveïdor del servei de connexió no establirà prioritats per als paquets de dades en funció del servei en línia al qual pertanyin.

Aquesta afirmació es basa en les declaracions que Richard Whitt, Google senior policy director, va fer en un acte a la Universitat de Santa Clara, prop de San Francisco, ciutat en la que Google hi té unes instal·lacions.

En paraules de Whitt, la companyia del cercador està preparant un conjunt d’eines de programari que permetran als internautes saber què és el que està passant amb la seva connexió de banda ampla per queixar-se al seu ISP si alguna cosa no els agrada.

No s’han donat més detalls sobre aquestes eines, ni tan sols una data de publicació encara que sigui en fase beta. L’únic que hi ha afegit Whitt és que els enginyers de Google ja fa temps que treballen en aquestes solucions, i el redactor de The Register que ha escrit la notícia (Cade Metz) lliga caps entre aquest anunci i el cas Comcast, un important ISP nord-americà que l’any passat va bloquejar el trànsit corresponent al servei BitTorrent, violant flagrantment el principi de neutralitat de la Xarxa.

En favor de la neutralitat

L’actitud de Google a favor de la neutralitat dels operadors davant dels serveis que empren les seves connexions s’ajusta a la seva pròpia estratègia comercial i de serveis. No debades, els ISP’s que ara bloquegen o redueixen a una petita canonada el trànsit generat pels polèmics serveis P2P, demà podrien fer el mateix amb YouTube, Google Talk o altres serveis proporcionats per la companyia del cercador. En resum, Google busca assegurar-se el seu futur en el present mitjançant la creació d’un grup de pressió o lobby a Washington que asseguri la neutralitat de la Xarxa.

La neutralitat es troba -almenys en teoria- garantida actualment, però hi ha poderosos interessos que intenten canviar aquest status quo per poder donar més prioritat a una sèrie de serveis sobre d’altres. Un d’aquests lobbies és el de la indústria discogràfica i del cinema, que busquen aconseguir una major difusió dels serveis de descàrregues legals (llegeixi’s de pagament) dels seus continguts enfront d’altres serveis que porten penjada l’etiqueta de pirates (xarxes P2P). Els serveis de veu sobre IP també podrien veure’s afectats per una Internet no neutral en funció dels interessos de les operadores.

ubuntu804

Una nova arquitectura d’àudio i un nou sistema per atorgar permisos administratius en aplicacions i operacions realitzades per l’usuari, les principals novetats.

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – Ja fa algunes setmanes que gràcies a versions alpha i de desenvolupament s’estan donant a conèixer alguns detalls del que serà Ubuntu 8.04, la propera revisió d’una distro que amb cada nova edició trepitja més fort encara entre els usuaris. I és que la distribució fundada per Mark Shuttleworth està conquerint cada cop a un major nombre d’usuaris i recollint millors crítiques. Ubuntu és de fet una de les puntes de llança de l’atac de Linux a Windows com a sistema operatiu líder en les màquines dels usuaris finals.

Tècnicament, Ubuntu 8.04 “Hardy Heron” presenta com a principal novetat la introducció de PulseAudio, un servidor de so per a sistemes operatius POSIX (el que inclou a variants de Unix com GNU/Linux i també a alguns sistemes Windows) que permet operacions avançades com ara processar l’àudio en una màquina però desviar la sortida (és a dir, realitzar la reproducció) en un altre ordinador. Segons podem llegir a les notes corresponents a la darrera alpha de la distro, les aplicacions no-natives de l’entorn Gnome poden haver de ser recompilades per usar l’arquitectura PulseAudio.

PolicyKit permet executar determinades aplicacions amb més privilegis que un usuari normal però sense haver de recórrer a fer-ho com a root. El control de privilegis de Unix s’ha demostrat molt efectiu durant les seves tres dècades d’història (de la qual n’hereta Linux), però amb la popularització del sistema entre els usuaris finals es fan necessaris nous sistemes per treballar amb privilegis màxims en determinats moments i per a determinades operacions sense comprometre per a això la seguretat de l’ordinador. Habitualment s’atorguen privilegis de root (l’usuari amb tots els privilegis del sistema) a l’aplicació que convingui, amb el perill que això pot comportar. El nou sistema busca ser fins i tot més segur, ja que permet un control més granular dels permisos que s’atorguen a una operació determinada sense haver-los d’atorgar a tota l’aplicació.

Altres novetats són:

- Kernel 2.6.24
- Servidor gràfic (“de finestres”) Xorg 7.3
- Inclusió de la versió beta de Firefox 3 molt més integrada amb el sistema. Ara, per exemple, els botons dels formularis són de l’estil GTK2

Com a curiositat, el nom de guerra d’Ubuntu 8.04, Hardy Heron, es refereix a un bernat pescaire amb el qualificatiu de robust. Totes les versions d’Ubuntu reben noms d’animals autòctons del continent africà, ja que a més que el fundador de Canonical (l’empresa que es troba darrere d’Ubuntu) i de la pròpia distribució, Mark Shuttleworth, és natural de Sud-àfrica, la mateixa paraula Ubuntu correspon a una paraula Zulu.

Més informació:

Ubuntu Hardy Heron Alpha 3 | Ubuntu
http://www.ubuntu.com/testing/hardy/alpha3

Imatge extreta de
http://blog.chip.de/chip-linux-blog/ubuntu-804-neues-theme-soll-bug-1-fixen-20071030/

structure-html5

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – Nous tags que permeten millorar l’estructura de la pàgina i refinar la introducció de vídeo i àudio gràcies a l’èxit de serveis com YouTube.

El World Wide Web Consortium (W3C), l’organisme internacional encarregat d’establir els estàndards de la web, ha publicat les primeres dades de la cinquena versió del llenguatge HTML. Per a aquells lectors que no ho sàpiguen, l’HTML és un llenguatge de descripció de dades mitjançant etiquetes que constitueix la base de les pàgines web, ja que aquestes -i a més de poder emprar altres elements com són animacions en Flash, imatges JPEG o programes en Java- s’escriuen en HTML per a què qualsevol navegador les pugui entendre. Per a això, l’HTML (Hypertext Markup Language) és independent de plataforma.

La base de l’actual versió de l’HTML ve del 1997, amb una petita modificació en el 2001 que bàsicament retocava alguns aspectes puntuals i que es coneix com a HTML 4.01 . Deu anys són molts per al món de la informàtica, i la Web i el que en ella s’hi publica han avançat prou com per a necessitar una nova revisió del llenguatge que els serveix de base. En l’esborrany d’aquesta versió 5 de l’HTML s’hi està treballant des del 2004.

Aquesta setmana la publicació en línia A List Apart ha publicat un article explicatiu de les novetats que es poden trobar en el nou HTML, escrit per Lachlan Hunt, desenvolupador web i membre del comitè que treballa en l’elaboració de la propera versió d’aquest estàndard, pel que es tracta d’informació de primera mà.

L’objectiu d’aquesta nova versió és proporcionar a la comunitat de desenvolupadors un entorn més còmode per moure’s, que els permeti oferir noves funcionalitats i més interactivitat als internautes.

Entre les novetats més destacades, podem esmentar els nous tags per descriure estructures que fins ara només es descrivien mitjançant tags DIV. Entre aquestes es troben, per exemple, la barra de navegació nav o la barra lateral vertical aside, fins ara es podia construir com div id=”sidebar”.

També en l’apartat multimèdia hi trobem novetats, degut al gran èxit dels serveis com YouTube, i que no són només emprats pels usuaris finals, ja que moltes empreses pengen vídeos en aquests serveis per després encastar-los en les seves pròpies pàgines. Els nous tags de l’HTML 5 permeten especificar dades com ara els còdecs necessaris per reproduir un fitxer i de quin tipus és el contingut, si vídeo o àudio.

Juntament amb la definició de l’HTML 5 també s’està fent el mateix amb l’XHTML 5 (Extensible HyperText Markup Language), que no és res més que el mateix HTML però complint amb totes les característiques de l’XML i, per tant, encara més estandarditzat.

Per a la realització d’aquest esborrany s’ha comptat amb la col·laboració dels representants de les quatre principals companyies del món dels navegadors web: Apple (Safari), Mozilla (Firefox), Opera i Microsoft (Internet Explorer), que han aportat els seus suggeriments i idees, així com també diverses organitzacions i particulars que han estat considerats experts d’interès per al grup de treball.

Cal destacar el fet que el document en el qual es basa aquest article és encara només un esborrany de treball, i per tant les especificacions que aquí s’han esmentat poden variar en un futur proper.

Més informació:

Document de treball del W3C amb l’especificació de l’HTML 5
http://www.w3.org/html/wg/html5/
i sobre la polèmica habitual en la creació d’estandards:
http://www.zeldman.com/2007/08/15/what-crisis/

powered-by-GNU-Linux

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – No de forma immediata, però Linux està generant cada dia més expectatives entre els responsables TIC de les empreses com a substitució del Windows, el que segons la consultora farà que comencin a canviar les tornes en algun moment.

Diversos rotatius en línia es fan ressò aquests dies dels resultats d’un estudi de Forrester Research la conclusió del qual és ben clara: Linux està generant més interès que mai per al desktop, el que es traduirà a mitjà termini en instal·lacions fetes efectives i l’augment de la quota de mercat del sistema operatiu del pingüí en detriment del Windows de Microsoft.

Segons les prediccions de Forrester, les empreses productores de distribucions de GNU/Linux per al món empresarial (cas de Red Hat i Novell com a més significatives) seguiran polint els seus productes i convertint-los en una opció plausible sobre Windows per a les empreses.

El mèrit d’aquest moviment que es preveu per als propers anys no recau només en el propi Linux, si no que una part important és també de Windows Vista -tot i que en aquest cas més aviat és culpa que no pas mèrit-, ja que els costos d’implementació de la nova versió del sistema juntament amb les incompatibilitats que presenta per executar sobre ell diverses aplicacions, estan cansant als responsables tecnològics de les diverses empreses sondejades.

De moment, el que hi ha sobre Linux és simplement interès, ja sigui en conèixer informació o en provar-lo, i encara que aquest interès no s’ha arribat a traduir de moment en migracions massives cap a aquest sistema operatiu, no només no és descartable si no ben plausible, que d’aquí a uns mesos les empreses comencin a donar el pas definitiu.

L’estudi ha estat dut a terme sobre una mostra representativa d’uns 1.000 departaments TIC d’empreses nord-americanes i europees de totes les dimensions. D’aquests, la meitat afirmen tenir plans d’implantació de Windows Vista, encara que només el 7% els té per abans de final d’any i el 17% per a 2009. de moment, només el 2% de les empreses estudiades ha incorporat el nou sistema operatiu de Microsoft a la seva operativa diària, el que constitueix una penetració en el mercat corporatiu molt lenta.

Una altra dada significativa que aporta l’estudi és que un 9% de les companyies estudiades encara usa Windows 2000 en un nombre important de les seves màquines, un sistema operatiu que degut a la ràpida evolució de la computació es pot començar a considerar com a obsolet, tot i que segons l’opinió de la majoria d’experts encara aguanta bé el temps i és prou estable i robust. No obstant, problemes de seguretat propis de la dinàmica de suport tècnic de Microsoft fan desaconsellable (també segons moltes de les mateixes veus que l’alaben) el seu ús en sistemes de producció.

Malgrat tot, i a despit de tots els estudis que es puguin dur a terme, la realitat del món de la informàtica és tan complexa i evoluciona de tal forma que resulta impossible realitzar prediccions exactes per a un espai llarg de temps.

Més informació:

Extracte de l’estudi de Forrester research
http://www.forrester.com/Research/Document/Excerpt/0,7211,41408,00.html

Article d’eWeek comentant els resultats de l’estudi
http://www.eweek.com/article2/0%2C1895%2C2217087%2C00.asp